El Moianès

Aquesta setmana us vull descobrir una nova comarca: el moianès.  Limita amb les comarques d’Osona, el Bages i el Vallès Oriental.  No us caldrà estar de vacances, ni tenir molts dies lliures, només que tingueu ganes de veure grans monuments històrics i viure la natura i  tenir un cap de setmana lliure.

Començarem la visita a Castellcir:

Antigament era un poble tradicional de pagès, amb masos dispersos. També hi havia un lloc s’agrupaven algunes cases en un carrer, que se li va donar el nom del carrer de l’Amargura.

Actualment és un lloc de segones residències.

Tot i ser un poble petit, té dues esglésies : l’església vella de sant Andreu i l’església nova de Santa Maria.

Com a curiositat, us diré que el terme format per dues parts separades físicament entre sí, el poble de Castellcir i la vall de Marfà.  A la vall de Marfà hi podreu visitar l’ermita de Sant Pere i de la Mare de Déu de la Tosca, juntament amb els molins Brotrons i de la Tosca. No deixeu de veure els salts d’aigua.

Molí de Brotons

Castellcir també va tenir un castell, que també era conegut com el castell de Popa. La raó és la forma que té la roca sobre la qual es va construir al segle X el castell. També s’hi va construir una ermita, de la qual només se’n conserva unes restes.

Ara enteneu perquè es diu castell de Popa?

Prop d’aquí hi ha la bauma d’en Roma.  En aquesta bauma s’hi amagava el bandoler Roma, d’aquí el nom.

I ja per acabar , visitem un roure catalogat d’arbre monumental de Catalunya, el roure de Groll. Està situat al pla de darrera de l’ermita de Santa Coloma Saserra,construïda al segle XI.

 

I ens desplacem fins a Calders, un poble amb molta oferta turística. Ho podreu comprovar amb el gran llistat de llocs que us proposo visitar

-Barraques de vinya: és una zona de gran tradició vinícola.  De dimensions reduïdes i fetes de pedra, es creu que són  de la primera meitat del segle XIX. Admireu-ne alguna, podreu comprovar que les pedres són de diferents mides.

-Castell : situat sobre un turó de forma cònica, en queden poques restes i no gaire en bon estat.  Està documentat a l’any 956  i constava d’una torre mestre, una muralla  i possiblement també hi havia una església.

-Més antic és el dolmen de Sant Amanç: una fossa neolítica del model de cista recoberta de lloses, que es va fer entre el 3500 i 2500 a. C. La seva llargada és de 1,70 metres. Fou descobert per Joan Surroca a l’any 1960 , i al seu interior s’hi van trobar  tres fragments de ceràmica llisa, un fragment d’un crani , 1 mandíbula inferior i diverses dents d’adults.

Dolmen

-També en aquest terme podreu trobar moltes fonts. Destacar la font de Tàpies, situada a una fondalada de gran bellesa,juntament amb un salt d’aigua de 30 metres que es precipita al gorg.

-Colònia Jorba, central elèctrica i canals: la colònia fou construïda a l’any 1892 , però no fou fins a l’any 1906 que es va convertir en central elèctrica. Va anar creixent , a l’any 1914 tenia 200 tel.lers. Com a tota colònia, els treballadors podien viure allà amb tots els serveis d’un poble. Les monges gestionaven una residència per treballadors  que venien de fora . L’escola la gestionaven entre les monges i el capellà. Va funcionar fins a l’any 1975. Actualment  les naus són utilitzades per indústries menors.

Pere Jorba i Gassó, propietari de la colònia, va crear el canal de 5 quilòmetres de recorregut, per terreny boscós, per tal de fer arribar aigua necessària per la central elèctrica. El va construir entre els anys 1906 i 1912, i les obres les va supervisar ell mateix. Al final del canal, té una amplada de 2 metres. El recorregut inclou també un salt  d’aigua de 97 metres. Val molt la pena aquesta visita.

Detall del canal

Colònia Jorba

 

-Ermita de Sant Salvador del Canadell: no és una ermita usual, doncs és una petita capella d’època incerta  , d’estil gòtic situada a la finca del mas Canadell. Els estudis diuen que en aquest mateix lloc, hi havia una construcció romànica primitiva del segle XVIII. Al costat d’aquesta construcció primitiva, s’hi va construir una de nova.

Es conserva una campana de bronze de l’any 1703 al mas.

-Forn de calç: situat prop de la font de Tàpies, podeu visitar els forns de calç que s’utilitzaven per obtenir la calç. Per fer això, calia fondre-la en uns forns de 3 metres de diàmetre i 5 metres d’alçada. El revestiment interior era de pedra. El problema era que , al mateix temps  que es coïa la calç, també es malmetia la paret. Concretament es perdia 2 centímetres de gruix.

Actualment es poden veure dos forns originals.

-Poua de glaç: com en d’altres termes, a Calders també es pot veure una poua de glaç. Construït a l’any 1723, té una profunditat de 10,90 metres i 6,7 metres de diàmetre.

I anem acabant la visita dos llocs relacionats amb la mort

-Necròpolis de Pertegàs: situat al capdamunt d’una cresta, a 100  metres del mas enrunat Pertegàs, podreu veure una necròpolis excavada a la mateixa roca. Reforçat per unes lloses  lligades amb fang , es tapaven amb lloses de pedra.

Necròpolis

-Presó : al costat de l’ajuntament hi havia la presó. Encara s’hi pot veure la cadena de ferro amb argolla a la paret. Es té coneixement de la seva existència a l’any 1729   i estava situada sota la casa del Comú, que era propietat de la parròquia.

Acosteu-vos-hi i comproveu com era de petit l’habitacle  i les finestres ( les seves obertures no permetien que la llum il.luminés l’interior de la presó ).

Què us sembla?  Interessant, oi ? Però hi ha més coses a veure i viure al moianès. Tantes que donen perquè per una entrada al facebook  aquesta setmana, i per la setmana propera.

A veure si us animeu a descobrir el moianès.

Montse