divendres, 26 de febrer del 2016

Valls

Tothom , qui més qui menys, ja ha fet o té prevista una calçotada.  Actualment es pot menjar calçots a tot arreu, però aquesta tradició no fa gaire que es va fer popular ( a mitjans del segle XX).

Us heu preguntat com  es van "inventar" els calçots ? Doncs aquesta setmana visitarem el lloc ,per pura casualitat,on es va crear aquest plat : Valls. El seu orígen no està del tot clar, però la versió més acceptada  és la  atribuïda a en Xat de Benaiges, un vallenc, que a finals del segle XIX. En Xat va posar un parell de brots de cebes al foc i d'aquesta manera,  va descobrir com cuina els calçots.

I per què es diu calçot? Aquesta paraula ve de la paraula "calçar", que és la manera de plantar la ceba mig colgada .La salsa típica es diu salvitxada, que és un tipus de salsa romesco.

Però apart d'anar a Valls per menjar, podeu aprofitar per donar un volt a la ciutat ( podreu comprobar que hi ha llocs molt interessants ) .

Comencem amb la ruta.

I comencem en un lloc que tots hem vist per la televisió quan ens ensenyen imatges de castells: la plaça del blat i l'ajuntament.

Ajutnament i plaça del blat

Sorpren que la plaça sigui tan petita quan hom la veu per primera vegada. Es diu plaça del blat perquè és aquí on es comerciava amb aquest cereal, és un plaça fortificada amb l'ajuntament com a edifici més important.

La primera casa de la vila fou construïda a l'any 1595. Abans  es feien les reunions a l'antiga església de sant Miquel. Aquest edifici ha sofert vàries modificacions. La façana actual és de l'any 1896, obra de l'arquitecte Ramon Sales. Observeu els elements clàssics propis de l'arquitectura eclètica de finals de segle passat : pilastres, cornises i motllures.

He d'advertir-vos que una gran majoria dels edificis més importants són religiosos. Però no us espanteu ! Són tots molt interessants!

Una de les més importants  i visita obligada, és la capella del Roser ( situat al mig del carrer de la Cort ). Edifici declarat monument històric i artístic nacional , fou edificada al segle XIV. Com a curiositat , us diré que en el seu origen era coneguda com la capella de  santa Anna, ja que pertanyia a l'hospital del mateix nom.

Cal que entreu a dins i admireu la immensa i única obra d'art, que consisteix en 2538 rajoles de ceràmica policromada de la primera meitat del segle XVII, distribuïda en tres plafons. Explica la batalla de Lepant.

capella del Roser
El plafó de la dreta mostra a vista d'ocell el començament de la batalla. Fixeu-vos a l'angle esquerre, hi podreu veure la imatge de la Verge del Roser ( diu la tradició que va ajudar als cristians a guanyar la batalla).

El plafó de l'esquerra explica una escena , que històricament no va succeir: en ella es pot veure com el papa Pius V dóna l'estendart de la Lliga Santa contra Turquia al príncep Joan d'Àustria.

A la pàgina del facebook  hi podreu trobar altres esglésies més importants

Ara ens n'anem a  l'hospital de sant Roc. Fou construït a l'any 1562  fins al 1582, era conegut com hospital dels Pobres de Jesucrist. Aquest edifici restaurat, fins a l'actualitat, ha tingut diferents usos.  Actualment és un lloc de sala d'exposicions.
De l'edifici cal destacar el claustre central amb columnes i art de mig punt.

Us he parlat del carrer de la Cort: actualment és un dels carrers més comercials de la ciutat, però en els seus orígens era el lloc de pas dels nobles per on es dirigien des del castell a l'església de sant Joan.

Feu aquest trajecte sense pressa, admirant les cases i la seva arquitectura. Sobretot, atureu-vos al número 68.

Cap al final d'aquest carrer, tocant la plaça del blat hi ha la casa Santes Creus. Val la pena parar-vos i admirar-la amb consciència. En la seva façana hi podreu observar tres gàrgoles.Es creu que la seva funció era recollir l'aigua de la pluja. Igual no us quadra aquesta explicació, doncs no estan situades  a  l'últim pis . Ja hi eren, però van pujar un pis més
Aquesta casa fou construïda pels monjos del monestir de Santes Creus a l'any 1611, la qual van habitar durant 200 anys .

Casa Santes Creus


I acabem  a un monument dedicat al mon casteller. Els Xiquets de Valls és una de les colles més conegudes i amb més éxits . Està situat al passeig dels Caputxins, té una alçada de 11,70 metres  i té una estrutura molt particular : a cada cara del monument  hi ha una construcció castellera diferent.


Una de les cares del momument

I fins aquí la visita a Valls, ara només cal que visiteu la pàgina del Facebook on podreu trobar més llocs per visitar. Allà us explico fins i tot, una llegenda d'un bandoler !


https://www.facebook.com/consellsdeviatges/


Montse  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada